expressió
[1696; del ll. expressio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’expressar.
2 La cosa expressada.
2 Manera d’expressar-se, terme o tomb del llenguatge
oral o escrit. Una expressió pròpia del llenguatge cor-
rent. Una expressió incorrecta.
3 ENSENY 1 Facultat de manifestar el pensament i l’es
tat psíquic.
2 p ext Una pintura sense gens d’expressió.
4 LING 1 En gramàtica generativa, qualsevol enunciat
que empra el parlant com a unitat comunicativa.
2 En glossemàtica, pla de significant al qual s’a-
tribueix una substància i una forma.
5 MÚS Facultat pròpia del músic per a fer perceptible la
subjectivitat que hi ha implícita en les relacions
sonores d’una obra musical.
6 pl Missatge de salutació que es tramet a una persona
absent; records. Doneu expressions a la Maria.
7 expressió gènica GEN Manifestació de l’activitat d’un
gen mitjançant la seva transcripció i traducció.
8 expressió matemàtica MAT Fet general, regla o princi-
pi, expressat mitjançant cadenes de símbols matemà-
tics.
ex_pres_si_ó.