Ciutat de músiques

Sabadell, una de les ciutats del país amb més nombre d’habitants, ha tingut al llarg de la seva història contemporània expressions de molt diversa índole en el camp musical.

Des de manifestacions amb un caire clarament popular molt arrelades, com els cors de Clavé i les agrupacions corals obreres de principis de segle, algunes de les quals encara duren actualment, fins a entitats i associacions dedicades a la música clàssica, com l’Orquestra Simfònica del Vallès o l’Associació d’Amics de l’Òpera, passant per un gran nombre de grups i persones individuals involucrades en tots els àmbits de la música moderna (dels mods Midnight Specials a Albert Pla, passant pel hardcore dels Xmilk). Aquest escrit, però, pretén ser una simple pinzellada a la situació actual d’alguns dels aspectes que tenen relació amb la música a la nostra ciutat.

Les veus

El moviment d’associacions dedicades al cant coral a la ciutat sempre ha tingut certa importància. Actualment moltes de les agrupacions tenen directors professionals o semiprofessionals que permeten assolir graus de competència musical que temps enrere eren més difícils d’aconseguir. Algunes de les associacions corals que encara estan en actiu són la Coral Belles Arts, la Coral Estrella Daurada, la Coral Talia o la Societat Coral Recreativa el Ciervo.

L’Orfeó de Sabadell, és una de les entitats populars clau en el cant coral local. És una entitat més que centenària –es va fundar el 1904 i es considera una de les primeres entitats musicals de la ciutat– que avui en dia agrupa l’Orfeó mateix, per a cantaires de més de 18 anys; la Coral Efebus, juvenil, i la Secció de Nois i Noies, infantil.

Finalment, una de les formacions corals de més importància és el Cor Lieder Càmera, una agrupació creada ara farà vint anys i que té una llarga trajectòria d’actuacions nacionals i internacionals de prestigi, i que alguns arriben a considerar un dels millors cors catalans del moment.

Òpera i simfònica

Pel que fa a l’òpera, la creació l’any 1982 de l’Associació d’Amics de l’Òpera va ser el detonant per a la promoció d’aquest estil musical a la ciutat. Des d’aquell moment, l’Associació ha impulsat la programació de representacions operístiques al Teatre de la Faràndula, que s’han convertit en periòdiques. Amb l’Associació es va fundar també el Cor dels Amics de l’Òpera, que aviat va actuar en les representacions operístiques que s’oferien. Finalment, a mitjan dels anys 90 es va crear l’Escola d’Òpera de Sabadell.

L’Orquestra Simfònica del Vallès es va crear l’any 1987 en el si dels Amics de l’Òpera, i se’n va independitzar de seguida. A Sabadell és l’orquestra titular del cicle d’òpera local, a més de fer-hi la seva temporada de concerts simfònics, però actua arreu del país i anualment ofereix al Palau de la Música de Catalunya un altre cicle de concerts.

La Banda i les cobles

La Banda de Música és una de les formacions locals de més antiguitat —neix a mitjan del segle XIX—, i actualment participa en actuacions locals i nacionals amb regularitat. La seva importància rau en el fet que és formada per molts dels joves músics locals que han sortit del Conservatori de Sabadell.

A la ciutat hi ha dues cobles en actiu, la Cobla Sabadell, que va néixer el 1940, i la Cobla Jovenívola de Sabadell, creada el 1974. Totes dues formacions sardanistes han participat en un gran nombre de ballades, a més d’haver participat en concerts, acompanyament d’esbarts o sessions de ball per a cobla. També totes dues tenen enregistraments de la seva feina.

La Ciutat de la Música

El projecte de la Ciutat de la Música pretén dotar la ciutat d’un nou equipament cultural “amb les més avançades condicions tècniques” que englobi un teatre, el Conservatori, l’Escola de Música, l’Escola d’Òpera i la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès. El projecte pretén combinar l’aspecte social de la música amb la formació de professionals. La contradicció arriba quan tots aquest equipaments culturals vindran de bracet amb la construcció d’un nou hotel i d’un aparcament.

Alguns noms d’ara

Grups com Ix! o At Versaris, en el rock o en el hip-hop respectivament, són de les formacions que actualment més actuen en l’escena catalana. Amb menys presència pública també podem esmentar les bandes locals Euterpe 77, Desperta Ferro, The Res, labatzuca o Patxi Vazili. També hi ha sabadellencs en grups com Conxita, El petit de cal Eril o Cálido Home. Pel que fa als cantautors, a més de l’Albert Pla i l’històric Jep Cardona, podem parlar de Lluís Oliva, que està gravant el seu primer disc. I en l’animació infantil són noms habituals Rah-mon Roma i Jaume Ibars. En el sac de l’escena local de fusió rumbera hi ha Rauxa o Kanimambo. Finalment, en el camp del flamenc tenen gran importància els guitarristes Duquende i Palmero.

El directe

Si bé la ciutat pateix un cert dèficit de sales on assistir a concerts, sobretot després de la desaparició dels espais semiclandestins de la Sèpia Verda i de la Jaima, sí que hi ha diversos cicles i espais que permeten sentir música en directe. Sota el paraigua de l’Ajuntament, a més dels concerts de música clàssica i simfònica i d’òpera organitzats a la Faràndula i al Teatre Principal, l’Estruch acull espectacles musicals més moderns i el Sabadell Acció Musical porta mensualment un concert a La Sala de la plaça Laietana. Amb l’estiu arriben el Festival 30 Nits, d’espectacles al carrer, i l’Embassa’t, que porta concerts a la Bassa de Sant Oleguer.

Alguns altres espais més petits també donen la possibilitat de sentir música en directe, com ara l’Àgora de Sant Oleguer, el cicle Elles de l’Aliança Francesa, les sessions de jazz al Pub Griffin. A més l’associació Danses al Carrer organitza ballades per donar a conèixer músiques popular d’arreu del món.

Segells i estudis

Si hem de parlar de segells musicals a la ciutat, tot i que comencés a Barcelona i ara estigui ubicat a Castellar del Vallès, no hi ha dubte que cal parlar de Picap. Aquest segell discogràfic es va fundar a mitjan dels 80 amb la intenció de “donar suport (…) als intèrprets i autors del nostre país”, i al llarg dels seus més de vint anys d’història ha editat grups i cantants com Lluís Llach, Sangtraït, Adrià Puntí, Raimon, Maria del Mar Bonet, Al Tall, Blues del Picolat o Albert Pla. Recentment, ha aparegut a la ciutat Jacquard Recs, un petit segell discogràfic independent que ha editat Jacquard Recs Mixtape vol. 1, un primer recopilatori que vol donar a conèixer grups de les músiques més experimentals.

A la ciutat hi ha un bon nombre d’estudis de gravació, moltes vegades regentats per músics que estan o han estat en actiu en formacions locals. Un dels més famosos per la fama dels personatges que ha gravat és Ten Productions, que tot i que va començar a treballar vint anys endarrere, va agafar volada amb les produccions d’alguns dels productes d’Operación Triunfo. Altres estudis de gravació locals són El Moll (de l’excomponent del grup La Madam, Llongue), La Funda (de Berni Mora) o La Butxaca.